Defensant la llengua

En els últims anys la llengua catalana està rebent forts atacs des de sectors del món judicial i polític per relegar-la en un segon pla. Però la societat civil s’està mobilitzat cada cop més. Arreu dels països catalans emergeixen moviments socials i entitats que lluiten perquè el català visqui sense complexos.

Més informació aquí: http://blogs.tv3.cat/latituds.php?itemid=46620

Anuncis
Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

Apunts breus 1

Quan José Ramon Bauzá fa totes les seves declaracions sap moltíssim bé què diu, a qui ho diu i perquè ho diu, malgrat a alguns els sembli un ignorant i qui sap quantes coses més. La caça del vot ultradetrà, espanyolista i xenòfob ha començat, perquè és aquest el tipus de votant que més es mobilitzarà el dia de les eleccions.

La incògnita rau en el fet de si aquesta marea mobilitzarà al vot contrari, el d’esquerres, ecologista… Potser amb Delgado hauria anat millor.

Publicat dins de Uncategorized | Etiquetat com a | 2 comentaris

Una besada màgica

Acab de rebre un manuscrit i avui la vida brilla més lluminosa i neta. Està treballat minuciosament  en un imperfecte gallec molt hermós. La cal·ligrafia és trèmula però ferma, com el roure en qual vaig jugar tants capvespres d’infantesa. En ple segle XXI, el meu avi segueix enviant cartes escrites a mà.
La seva és la última generació d’avis savis, propagadors de coneixement que fa evolucionar l’espècie. El seu regnat va començar fa deu mil anys, quan algú es va atrevir a dominar la natura amb l’agricultura; d’aquella el major tresor era l’experiència tribal dels majors. Abans, com en les jerarquies de qualsevol altre mamífer, el poder el prenien els més nous, forts i audaços. Ara tornam a l’ombra de la selva caçadora i els néts són els que empenyen, amb rivalitat tecnològica, deixant enrere els entranyables mestres que observen petrificats com relíquies.

Els avenços tècnics passen tan ràpid que provoquen desassossec si no agafes el ritme d’acceleració permanent: l’invent de la roda va tardar dos mil·lennis a arribar a Egipte des de Mesopotàmia; la impremta va necessitar només un segle i mig per estendre’s per Europa; el telèfon mòbil va canviar la vida dels habitants de la Terra en manco de deu anys. El meu avi té el mòbil que li van regalar estotjat en la capsa amb els plàstics i les instruccions. En el mateix calaix hi ha les targetes immaculades que va rebent de la caixa d’estalvis. Ell prefereix anar a cobrar la pensió personalment de mans d’Evaristo, aprofitar per prendre alguna cosa a Dosinda, comprar algunes flors per repartir-les en el cementeri. Les persones han de ser fidels a les persones, no als artefactes.

Fa poc va desertar de tanta oferta televisiva des que els de la TDT li van ficar un altre comandament a ca seva. Ara té la gallega por defecte i prem amb un dit l’interruptor si vol veure alguna cosa o l’apaga sense contemplacions quan no li agrada, i després? Hi ha més coses per fer! Per exemple, compondre una carta a la seva néta per ensenyar-li el saber acumulat en deu mil anys.

En aquesta era de relleu generacional hi ha conceptes que el meu avi repeteix incansablement. Un d’ells és que hi ha tants mons como gent i únicament apareixen mentre se’ls presta atenció. També assegura que la nostra llengua és una princesa adormida esperant una besada màgica que la faci viure. Com més besades, més temps viva i alegre.

Té la teoria que sobrevivim en aquest món hostil gràcies a dos tipus de cultura: una de científica, que ens protegeix de les dificultats físiques, i una altra artística que ens defensa de les agressions immaterials. Les dues cultures ens fan la vida més confortable. Amb una podem vèncer les distàncies de l’espai, del temps i del coneixement; amb l’altra superam el mal d’amors, de pèrdua i de tristesa. Una ens fa més poderosos; l’altra, més feliços. La ciència precisa de la col·laboració col·lectiva perquè neix per a la civilització i encara que molts no participin en la creació tècnica, poden beneficiar-se igualment dels resultats. Però les arts són distintes, són especials per a cadascuna de les persones que vulguin entrar en el joc, i tan creador és qui escriu un poema como qui l’interpreta.

La llengua reconforta amb carícies a qui se li apropen voluntàriament per gaudir-ne. Sent que compartesc molt amb el meu avi i també amb tu. Estàs llegint gallec, així que tu ets dels meus.

Eva Wojkiewicz

http://www.xornal.com/opinions/2010/09/06/Opinion/bico-maxico/2010090600221600762.html


Publicat dins de D'altri | 1 comentari